Durant un parell de dies, el Roc havia estat donant voltes a la conversa al llit amb la mare i havia arribat a una conclusió; quan estimes a algú, no li vols fer mal.
Era un bon principi per a explicar-li al Zac què era i com funcionava l’amor.
Però encara li faltava una mica per a aclarir-se del tot sobre què volia dir estimar.
- Però…jo no estimo a tothom com al Pinxo – es deia – deu haver-hi diferents maneres d’estimar.
De sobte li va venir al cap la Júlia, no sabia el perquè però li va venir un pessigolleig que li va recórrer tot el cos, des del dit petit del peu fins a les orelles.
Però amb el Pinxo era diferent. Estava clar, no era el mateix estimar al Pinxo que a la Júlia…Per tant, tenia clara una altra cosa; Hi diferents formes d’estimar. El tema semblava que es compliqués però de mica en mica, s’anava aclarint.
Una tarda al parc amb la Júlia, es va atrevir a parlar-li d’aquest tema.
- Júlia, saps que és estimar? – va començar el Roc. La Júlia va fer un bot. Es pensava que el Roc li volia dir alguna cosa que ella no estava preparada per a sentir. Feia pocs dies del petó sorpresa i ella estava molt atenta i pendent de la reacció del Roc.
- Amb què em surts tu ara nen? – quan la Júlia li deia “nen” volia dir que es posava a la defensiva i això el Roc ho sabia de sobres.
- Res, vull dir que si sabries explicar a algú què és l’amor i tot això – va matissar el Roc per a tranquil·litzar a la Júlia.
- A tu et passa alguna cosa estranya. Fa dies que ho penso – li va etzibar la Júlia amb la intenció d’esquivar la pregunta del Roc.
- Sí, és veritat – va donar-li la raó – fa uns dies em va passar una cosa excepcional, única, fantàstica…..
La Júlia estava convençuda que parlava del seu petó sobtat - però de què vas?! – va tallar-lo la Júlia – explica’t.
- He conegut algú – va confessar el Roc.
- Una nena? – va voler aclarir la Júlia amb la clara intenció d’esbrinar d’arrel si el Roc volia parlar d’ells dos i del petó.
- Noooooo, què va!!! És un altre nen, o això em sembla… – va dubtar el Roc.
- Ah – va dir decebuda la Júlia - què vol dir que “et sembla”. Si no t’expliques, no entenc res...T’has enamorat d’un nen que no saps si és un nen? és això? – va dir nerviosa.
- No. Escolta. Començaré pel principi…..
El Roc va confessar amb pèls i senyals el seu secret i el va compartir amb la Júlia com havia fet amb tants altres secrets. Però aquest era especial, era diferent.
Li havia promès a en Zac que tot plegat quedaria entre ells dos i ell estava fent el bocamoll.
Però l’emoció d’explicar-ho a la Júlia li impedia pensar en les possibles conseqüències del que estava fent.
Ella escoltava i no deia res. Tenia els ulls oberts com a taronges i seguia les explicacions del Roc sense treure-li els ulls de sobre. Quan el Roc s’emocionava ella reia, quan ell explicava la por que havia passat, ella s’encongia. Era una bona confident.
- ...I em va preguntar sobre estimar, l’amor i tot això i la propera vegada que ens parlem, escrivim o el que sigui li haig de dir alguna cosa, no? – va acabar el Roc.
- Tota aquesta història te l’has inventat tu solet? És increïble!! – va dir-li la Júlia incrèdula.
- Però què dius? és veritat!. T’ho prometo – i va far el senyal amb els dits que indicava que havia estat sincer.
- Jo també el vull conèixer!!...no m’ho perdo per res del món, m’has d’avisar que això que m’acabes d’explicar “mola mazo”. – va dir la Júlia tota emocionada.
- Impossible. Vam acordar que era una cosa entre tots dos i prou.
- Com? Però tú que t’has pensat? Apa, ja t’ho faràs – va dir seca i dolguda i va marxar ofesa.
- Però no marxis,….m’has d’ajudar! Què li dic? No t’enfadis, ho has d’entendre – cridava el Roc intentant que la Júlia no marxés.
- Sóc un bocamoll, ara ho he esguerrat tot – va dir amb el cap cot.
Quan va tornar a casa estava disgustat, abatut i confós. Els pares ho van notar. No l’havien vist així des del cop que la gàbia del Pinxo va quedar oberta i van estar tres dies fins a trobar la petita bestiola.
- Què tens cuqui? Perquè estàs trist? – es va preocupar la mare.
- Que t’has barallat amb algú? – li va preguntar el pare.
- No... – va dir el Roc tot ensopit – perquè les coses a vegades es compliquen tant? – els hi va deixar anar.
- Ui, aquest nano se’ns ha enamorat… - va dir el pare amb ganes de brega.
El Roc el va fulminar amb la mirada i els pares van comprendre que aquell neguit era de debò i que el Roc s’ho estava passant malament - tranquil Roc, no t’amoïnis….. si vols explicar-nos res ja ho saps. Sempre que vulguis ens tindràs al teu costat – va rectificar el pare tot picant de mans com feien sovint plegats.
Aquell gest al Roc li va encendre una nova llumeta en la recerca del significat que estava buscant; Quan estimes algú, sempre estàs a punt pel que pugi necessitar.
Sense adonar-se’n, havia tret tres grans conclusions sobre el significat de l’amor. No eren unes definicions com les del diccionari però li servien.
Hi ha diferents formes d’estimar i quan estimes a algú no li vols cap mal i sempre estàs al seu costat per ajudar-lo. Ara ja li podia explicar al Zac.
