- Avui t’hem portat d’excursió, eh?? – va sentir darrere seu el Roc
Es va girar i a la seva espatlla dreta va veure una espècie de clic de playmobil volador sense ales, petit, rabassut i de color blau elèctric.
- Tanca la boca que encara t’hi entrarà un Zilè despistat !! – va dir aquell personatge.
- Ets en Zac!, oi?? – va preguntar el Roc sense esperar resposta.
- Zilin brok, Roc! M’alegro molt i molt de veure’t ...i estén la mà que t’agafarà mal al clatell – va dir rient en Zac.
Per tercer cop, es va tornar a sentir aquella veu que informava als milers de persones:
- Seqüència de contacte finalitzada. Activem la fase de comunicació activa en 3, 2, 1.
El Roc va estendre la mà i el Zac hi va volar amb una agilitat i rapidesa sorprenent. Tota la gent que omplia l’espai s’estava comunicant amb el seu zilè com si no hi hagués ningú al seu voltant i el més espectacular de tot és que no es sentien les altres converses.
- Imagino que tens moltes preguntes i que tot això per tu és nou i molt estrany, no et preocupis, per mi també ho és – va dir el Zac – tu i jo som dels més jovenets però aquí hi ha gent que es coneix des de fa molts i molts anys. Però ara escolta’m bé i para atenció, tenim molt poca estona de fase de comunicació activa i ens han demanat que anem per feina.
El Roc deia que si tot i que no escoltava gaire el que li explicava. Només pensava en que potser s’havia de donar una nova plantofada i constatar de nou que no estava somniant.
- Com ja et vaig dir en Wulmer ha tornat a fer de les seves i ha intentat esquivar la prohibició de tornar a Zilènia. A diverses persones de les que esteu aquí se us ha presentat amb identitats diferents.
- Vols dir el doctor Bismunt, oi? – va voler aclarir el Roc mentre es mirava del dret i del revés a aquella espècie de barrufet galàctic còmodament repapat al palmell de la seva mà.
- Sí, exacte. Us hem dut aquí per a protegir-vos mentre l’atrapem de nou i el desterrem d’una vegada per totes de la Terra i el portem a una galàxia més llunyana.
- Això vol dir que em quedaré a viure a Zilènia uns dies? – va voler aclarir el Roc.
- Uns dies de la terra sí! – va riure en Zac - però tranquil que no et farà falta res, de fet quan tornis a casa teva, ni te n’adonaràs que has vingut – va dir rient de nou.
- Però com és que m’heu localitzat i portat fins aquí, quina espècie de transport és aquest?? – va interrogar-lo el Roc.
- El que hem fet avui només ho fem en casos extrems i en els darrers anys no ha calgut perquè ha estat un període que en Wulmer ha estat controlat. – li explicava el Zac.
Van continuar conversant pendents del final de la fase de comunicació activa que es preveia imminent.
Sense esperar-ho, el Zac li va plantejar una cosa al Roc que el va deixar descol·locat i que havia oblidat
- Roc, fa un temps vam començar a parlar sobre el significat d’estimar i d’allò que en dieu “amor”. Recordes? – va dir com si res.
- Com? Ostres, és veritat....amb tot aquest merder del doctor Bismunt se m’havia oblidat per complet! – va disculpar-se –ino et pensis que no hi vaig estar pensant... – va justificar-se el Roc – de fet, vaig arribar a tres conclusions que et poden servir
El Roc li va fer cinc cèntims del que li havia passat amb el Pinxo volador i del que havien parlat amb els pares i la Júlia quan de sobte, es va sentir la veu que anunciava el final de la fase de comunicació activa. En Zac escoltava atentament i semblava haver-ho entès.
- I ara què passarà? ja no podem parlar més avui? – va preguntar el Roc inquiet.
- No Roc, ni avui ni durant un temps! – va dir solemne el Zac- quan hi ha perills externs com ara, les connexions s’aturen per a prevenció durant mil cinc-centes llunes.
- I això és molt, oi? – va preguntar el Roc tot i que ja imaginava la resposta.
- Sí Roc, però no t’amoïnis, la nostra connexió està assegurada per molts anys, com la de tota aquesta gent que ens envolta. Veus? Són molt més grans que nosaltres i porten gairebé tota la seva vida amb aquesta relació secreta.
- Com sabré que podem tornar a connectar? – va començar a impacientar-se el Roc.
- La fase de comunicació activa... – es va començar a sentir
- No pateixis, quan hagi passat el perill...– va començar a respondre amb agilitat el Zac.
- ...finalitzarà en deu, nou... – continuava impassible aquella veu solemne.
- ...ens autoritzaran a connectar amb vosaltres - continuava el Zac.
- ...cinc, quatre, tres...
- T’estaré esperant cada dia Zac!!!! – va dir enllagrimat en Roc.
- T’ESTIMO ROC – va cridar el Zac amb veu tremolosa abans que deixessin de comunicar-se per una llarga temporada.
- .....u, zero. Fase de contacte finalitzada – va cloure implacable aquella veu sense rostre.
Tots els zilens alhora van formar de nou aquell núvol blau que de mica en mica s’havia anat fent gran amb noves incorporacions.
- Zilin bak – va dir el Roc amb un fil de veu i mirant com en Zac desapareixia en aquella espècie de núvol de sucre blau gegant.
Els palmells de la mà van anar baixant progressivament i els zilens van desaparèixer. La gran sala va quedar freda i blanca sense aquell blau elèctric que tothom ja havia començat a enyorar.
De cop, una mà va palpar amistosament l’espatlla del Roc.
