- Com estàs Roc ? – va sentir darrere seu.
Era en Drim que també s’acabava d’acomiadar. Estava visiblement emocionat i tot just acabava de tornar a la butxaca del mocador de paper que li havia servit per a aturar un parell de llàgrimes galtes avall.
- Això ha estat molt fort Drim. No m’ho esperava, estic flipant! – va confessar el Roc - quan feia que no venies a Zilènia? – es va interessar.
- Uf, molt de temps. Deuria ser més o menys com tu – va dir en Drim - feia poc que havia conegut a en Zica.
- Es diu així? Caram...I vas venir igual que aquest cop? – va voler profunditzar el Roc.
- No, i ara! No hi havia connexions electròniques com ara. Abans els contactes es feien menys sovint i calia esperar a les pluges d’estels de l’agost, les eclipses solars, les tempestes elèctriques i fenòmens d’aquest tipus.
En Drim li va explicar que la connexió tenia a veure amb l’energia de la Terra i tot allò que en genera i en desprèn, ja sigui de forma natural com artificial pot ser un canal de comunicació amb Ziliènia. El Roc començava a lligar caps....el seu mp3, l’assecador, l’ordinador, el cable pastor....
- Així, la bicicleta que et vas inventar també servia per a contactar amb Zilènia, oi?
- Doncs sí, volia experimentar una cosa nova. Vaig provar de crear un invent que em permetés entrar en una nova dimensió i el vaig incorporar en la meva col·lecció d’obres d’art. El que no sabia era que el Wulmer ho vigilava i esperava que algú com tu s’hi quedés atrapat. Ara veig que vaig badar i per culpa meva, els zilens han tingut un bon ensurt.
- I tots els contactes a la terra... – va afegir el Roc.
- És cert, ho sento! – va disculpar-se en Drim.
- No és culpa teva. Em temo que en Wulmer hagués trobat tard o d’hora la manera de tornar a fer la guitza als zilens – va consolar-lo el Roc – el que no em queda clar és com és que m’hi vaig enganxar jo a la teva “bicicleta voladora” i no un dels meus amics que també hi van pujar.
Tota la gent de la sala va anar desapareixent per on havien arribat. Cadascú anava al mateix punt de la sala on havia arribat i com si poguessin travessar parets i muntanyes es feien fonedissos. En Drim continuava parlant mentre caminaven i el Roc no estava disposat a deixar passar la oportunitat de conèixer més coses d’aquell món i d’aquella nova experiència.
- Això ho has de preguntar al teu amic.....es diu Zac, oi?
- Sí, ens han quedat algunes altres coses pendents... – va dir en veu baixa i amb una certa tristor.
- Tranquil, tot arriba i tot acaba. En menys temps del que t’imagines tornareu a connectar, ja ho veuràs – va voler consolar-lo en Drim
Ja havien arribat al seu lloc i sense dir res, es van fondre en una forta abraçada. No calia dir res més.
