L’endemà es van llevar aviat i abans d’esmorzar la Júlia i el Roc van estar parlant a l’habitació de com organitzarien els dies a cal Millo. Calia contactar amb en Zac tan aviat com fos possible però no ho havien fet mai des d’un lloc com aquell.
- Després d’esmorzar anem a fer un tomb i ho provem – va organitzar la Júlia.
- D’acord, preparo l’aparell de música per després….però, com és que?....on és??...qui ha??.... – deia el Roc cada cop més atabalat.
- Què dius? què et passa? no l’has agafat..? Roc no facis bromes! – per la cara que feia el Roc i tal i com el mirava la Júlia semblava que no hi havia cap dubte. S’havia deixat l’aparell de música on habitualment connectava amb en Zac - però on tens el cap nen? – li va replicar. Li havia tornat a dir “nen”...les coses no pintaven gaire bé!.
- No sé, amb les presses i els nervis… - va justificar-se el Roc.
- Doncs ja pots anar pensant en com parlarem amb el teu amic extraterrestre! – li deia la Júlia amb to amenaçador.
Allò va suposar un veritable sotrac en la seva estratègia per a solucionar el problema que tenien entre mans. Van estar una bona estona donant-hi voltes fins que la veu d’en Jaume els va fer saltar del llit.
- Avui també voleu rentar plats o us traureu la son de les orelles d’una vegada?.
En Jaume i el pare d’en Roc havien parlat d’això mentre collien bolets. No volien que es llevessin gaire tard i que s’acostumessin a no fer res en tot el dia.
- En un lloc així la feina no s’acaba mai i no oblideu mai que “qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla” – repetia sovint.
- Ja va, ara venim! – van dir tots dos alhora amb la cantarella habitual.
Es van posar a esmorzar tots tres com si res, tot i que el Roc i la Júlia pensaven tota l’estona en com s’ho farien per a contactar amb en Zac.
De sobte, va sonar el telèfon. Era la mare de la Júlia que s’interessava per com havia anat el viatge d’anada i com havien passat la nit. Primer s’hi va posar en Jaume i van estar parlant una estona fins que li va passar l’auricular a la Júlia i van tenir una conversa curta i concisa.
- Per cert, ahir va venir aquell metge amic del Roc preguntant per vosaltres... – va dir la mare de la Júlia.
- Com? què? I què li vas dir? - va preguntar preocupada la Júlia.
- Doncs que havíeu anat a passar uns dies fora. Per què? Que és un secret ? – va dir rient.
- Mira mare, és una mica complicat però...aquest senyor no ha de saber on som, d’acord? Ja t’ho explicaré! – va dir la Júlia de forma contundent.
- Com? Que és alguna juguesca o és que n’heu fet alguna que jo hauria de saber? – es va començar a preocupar la mare.
- Nosaltres estem bé i no hem fet res dolent però aquest senyor no és qui diu que és i ara no et puc explicar res més. Si torna a preguntar per nosaltres, no li diguis on som. D’acord?. Quan ens trobem de nou, t’ho explico mare. De debò, no pateixis.
Aquell “no pateixis” encara va deixar més preocupada a la mare de la Júlia que va penjar amb una mala sensació sobre el que li havia dit la seva filla.
Quan la Júlia va haver penjat, va fer un senyal al Roc per a que anessin a la cuina amb l’excusa de recollir la taula de l’esmorzar. Mentrestant en Jaume fullejava el diari.
- Roc, ens hem d’espavilar. En Wulmer ha tornat a casa meva i ha preguntat per nosaltres. Hem d’anar per feina o no trigarà a trobar-nos i ja no serem a temps de salvar al Zac i tota la gent de Zilènia
- Merda!!! – se li va escapar al Roc – justament ara que no tenim aparell. Hem de buscar alguna cosa per a connectar-nos i confiar que no sigui massa tard.
En Jaume era al corral netejant els conills i posant menjar a les gallines mentre en Roc i la Júlia anava per tota la casa agafant el que els pogués servir per a connectar amb en Zac. Ho van posar tot en una motxilla i van sortir direcció al paller.
- Ara tornem Jaume! – van cridar-li.
- No em feu venir a buscar-vos, eh! – els va advertir mentre traginava una galleda amb cagallons de conill.
Quan van ser al paller, van buidar tots els aparells que duien i els van començar a remenar. Havien requisat una màquina d’afaitar, una batedora de cuina, un calefactor i un radiocasset greixós i vell. Els endollaven i els engegaven i intentaven establir connexió amb en Zac però no hi havia manera.
- Això que fem no servirà per res – va dir el Roc abatut per la seva peculiar impaciència – en Zac no sap que som aquí i aquestes andròmines tenen més anys que tu i jo junts.
El Roc es va començar a posar nerviós i no veia la manera de com sortir-se’n. Es va girar i va fer un cop de peu al primer que va trobar. Va volar pels aires un d’aquells aparells que serveixen per a donar electricitat als cables que limiten els prats per a que el bestiar no marxi.
- Quina culpa en té això que has xutat? – va retreure-li la Júlia – tranquil, ja trobarem la manera de….
Encara no havia acabat la frase que aquella capsa vella i bruta va començar a canviar de color i a agafar un blau elèctric més intens.
- Júlia, ja està!!! ja ho tenim...aquest color blau és el del Zac! - va dir cridant i saltant de bala de palla en bala de palla. Com no era d’estranyar, el Roc va calcular malament la distància i va desaparèixer entre dues piles enormes. Va aparèixer al cap d’una estona per darrere la Júlia amb el cap més groc que castany - quina patacada! – va dir donant-li un bon ensurt per darrere.
- No m’espantis que ja prou que ho estic amb aquest llum blau…vols dir que no prendrem mal? Jo m’aparto! – va dir la Júlia força espantada.
- Què dius, aquest llum és la nostra salvació! Hem de mirar per on podem parlar perquè ens senti i per sentir-lo nosaltres també - va dir el Roc mentre anava decidit a agafar l’artilugi.
El va estar examinant una bona estona i va veure que li sortien dos cables elèctrics d’un costat.
- Vigila Roc que això va connectat al fil elèctric dels prats i potser t’enrampes - va advertir-lo la Júlia.
- Sí, ja ho sé...però no tenim temps per a llegir-nos el llibre d’instruccions – va dir fent-se el valent.
Per uns moments, al Roc li va venir al cap la imatge de la bruixa avorrida de les tres bessones quan s’enrampa potinejant un llum de peu abans de cada capítol.
Haig de provar-ho, potser no tindrem cap altre oportunitat – va dir mentre agafava ben fort un cable amb cada mà.
