L’endemà al matí, en Roc es va limitar a preguntar als pares on era Zilènia. El pare, amb el seu humor estrany que sovint no entenia i l’agafava sempre desprevingut li va deixar anar:
– Pregunta-li a la mare que és qui.....
– ....guarda sempre les coses – va acabar en Roc endevinant la broma fàcil que volia dir que no en tenia ni idea.
– No em sona de res – li va respondre la mare - pregunta-ho a l‘escola....si hi arribes perquè encara tens tot l’esmorzar i falten cinc minuts per a sortir de casa.
Va preferir esbrinar-ho per ell mateix. Sempre havia pensat que era la millor manera de resoldre les coses; tot sol. Això li havia costat més d’un disgust però ell era tossut i volia fer les coses sense l’ajuda de ningú.
– Quan entendràs que no és dolent demanar ajuda? - li deien sempre els pares, però per a ell era una forma de demostrar la seva debilitat.
A la tarda, en tornar de l’escola va agafar un diccionari i va començar a fullejar-lo sense saber ben bé per on començar. Repetia pensatiu, en veu baixa, el nom que en Zac li havia dit.
I com s’escriu?- va pensar - amb essa “Silènia”, amb ce “Cilènia” amb essa hac “Shilènia”. No se’n va sortir.
– Això és un “rollo”- va pensar – aquest diccionari no serveix per a res.
Un cop més, s’equivocava per la seva dèria de fer les coses sol i donar les culpes als demés, fossin diccionaris, cadires o persones.
Va recordar que els seus padrins li havien regalat una bola del món i la va anar a buscar. Va estar rodant-la una bona estona però tot li semblava la mateixa ciutat. Els noms eren molt petits i hi havia molts colors que despistaven. Era com quan la mare assenyalava alguna cosa sorprenent anant amb cotxe i ell no endevinava mai a trobar per molt que s’hi fixés.
El dia va anar avançant i després de fer els deures de música i de llegir una estona, va demanar veure els seus dibuixos animats preferits de la tele. Els pares eren molt poc generosos amb l’estona que podia dedicar a veure la tele cada dia però ell no defallia i sempre esgarrapava alguns minuts de més abans d’anar a sopar.
Feien les “Do, Re, Mi” unes noies detectius que es dedicaven a salvar el món de personatges malvats i de monstres de ferralla que venien del futur. Al Roc li apassionaven.
Aquell vespre, les intrèpides detectius van combatre una amenaça pel planeta; Un estel gegant estava a punt de xocar contra la Terra i amenaçava de destruir-la. Aquest estel gegant l’anomenaven... Zilènia! No s’ho podia creure!, Era on vivia en Zac... i sortia als seus dibuixos preferits....i era un estel!
Va quedar glaçat, sense parpellejar, amb la boca oberta, les ulleres a mig nas i el cos lleugerament tirat endavant.
No sentia res, no veia res, només repetia amb veu de sorpresa – Zilènia, Zac!
Per un moment va creure que s’havia tornat boig o que estava somniant un altre cop. Es va treure les ulleres i es va fregar els ulls amb insistència.
La veu del pare cridant-lo per desena vegada a sopar el va tornar a la realitat. El pare ja s’havia resignat a avisar-lo moltes vegades per a seure a taula a sopar. El Roc era així.
– Ja sé el que és Zilènia pare - li va dir tot seient finalment a la taula – és el nom d’un estel!.
– Pot ser - li va respondre - com que n’hi ha tants, cada dia en descobreixen de nous i el hi posen noms ben estranys. Omple la boca que el menjar fred no val res – va dir el pare dir amb un to cada cop més esquerp.
Per sorpresa del pare, aquell dia el Roc va menjar d’una revolada amb la intenció d’anar al llit a connectar de nou el seu aparell.
– Potser torno a topar amb en Zac – pensava.
– Renta’t les dents, Roc – li va recordar el pare amb la cantarella habitual.
Quan la mare va tornar de treballar, no es podia creure que el Roc ja fos al llit.
– Que està castigat? - va preguntar.
– No. Ha menjat d’una revolada i sense adonar-me’n ja estava al llit - li va explicar el pare.
– “Cuqui”, ja estàs al llit ? - li va preguntar carinyosament la mare. Sempre li deia “cuqui”. Ell no sabia perquè. Potser venia de cuc o d’aquelles galetes que es diuen igual. Però tan li feia, li agradava que la mare l’anomenés així.
– Sí, és que....és que....vull escoltar música - va dir el Roc fent-li un petó de bona nit.
– Bona nit guapo, demà no et facis pregar per llevar-te – li va dir la mare fregant-li la galta.
